La vida en societat

Primera reflexió del dia (en realitat n'he tingut mes, però resumint, esta es la mes coherent), la vida en societat. M'he adonat que al referir-se a societat alguns parlen d'un sector territorial i d'altres parlen de la societat global, jo soc dels que gasta societat per a referir-se a qualsevol grup social, però en este cas parle de la societat global.

La majoria del mon viu content en societat, al fi i al cap l'ésser humà ha viscut en societat durant molt de temps, i estem "adaptats" a ella, perquè a mi això de que som un animal social, pues me la pela prou, jo crec que som animals, i punt, lo de social es mes una mostra del narcisisme de la nostra espècie, com que ens fa sentir superiors a la resta d'animals (a mi tots els animals que conec em tracten de puta mare, no son gens antisocials). Però eixe és altre tema (ja "ho haveu vist", em costa centrar-me en un únic pensament). El que deia és que la gent creu que es mes feliç vivint rodejada d'altra gent que ha estudiat per a que no et falte res quan obrigues la boca, això si, per un mòdic preu a pagar en diferents plaços si et plau. 

La majoria adora la societat capitalista, és... EL FUTUR!!! Un món on tothom te les mateixes oportunitats de triomfar! (i una polla gorda i venosa...). La veritat es que també existeix una part de la població, de la que quasi ningú parla a no ser que es manifeste de forma violenta, que viu exclosa de la societat dintre d'aquesta, gent que no s'adapta del tot, o que no pensa com la majoria, viuen empresonats entre barrots de formigó i patis d'asfalt. Ja no queden apenes refugis on cadascú puga expressar-se lliurement sense ser jutjat per "la societat" que representa a la majoria contenta ,de vegades en silenci i d'altres no tan silenciosament (jo he vist punyades a la boca de l'estomac, i dents volant pels aires), en tot cas és gent que no es beneficia tan apenes d'aquesta societat (si algú creu que no es cert li donaré tots els exemples que necessite).

Bé, si estem d'acord en que hi ha dues formes de veure la societat, hi ha un problema crec jo, tampoc tenim poder com per a canviar res (de moment... ¬¬) però les paraules (sense copyright) son gràtis. La societat no és perfecta, això tots ho sabiem, però es realment la millor opció que tenim? Si poguereu decidir preferirieu viure en societat o fora d'ella? (se que es quasi impossible viure fora del "sistema" però especulem amb la hipòtesi de que es pot) Si sou de "animals socials" quina societat preferirieu? Si no ho sou, quina alternativa proposeu? Si sou uns putos doctes en sociologia, història, economia o qualsevol xuminada per l'estil, al puto Twitter, vull gent amb pensament propi, no adquirit. 

Cordialment i amb alegria de la pura i dura.

L'amic invisible.