Aquest es un xicotet pas per a mi, i per a la resta del mon es igual de xicotet, però me la sua.

La primera entrada, es com desvirgar una llibreta (vaig a intentar no dir guarrades), com encetar el paquet de galetes i sentir l'olor que t'embota abans de provar la primera, com veure eixir el sol després d'una pluja de varis dies, com llegir les primeres paraules del capítol següent abans de dormir, definitivament m'he corregut escrivint tan suaus versos per estrenar el bloc (ho sent, no puc evitar-ho).

Bàsicament m'agradaria deixar clar que, encara que la majoria de vegades simplement em limite a dir el que pense, la meua intenció es fer reflexions, no sols per a mi si no per a tot aquell que vulga llegir el que escric (si algun dia ho llig algú, clar està, de moment em conforme amb desfogar-me), i que em feu aplegar les vostres opinions. Però mes enllà del que em pase a mi pel cap, m'agradaria sobretot que em diguereu que vos preocupa, i que em vegeu com eixe amic a qui li pots contar el que vulgues sense por del que pensarà, perquè encara que em considere jove ja he vist pràcticament de tot i, cony, ja ens jutgen prou al llarg del dia, ací em teniu a mi per a despotricar, ser odiosos, ultranyonyos... (o lo que vos rote dels ous).

P.D: he ficat un formulari a la dreta (just dalt del llop al que pots donar de menjar i que fa ruidets si cliques en ell o a la lluna, també hi havia un pingüí al que podies tirar d'un bloc de gel, però no em sentia gens identificat) per a que m'envieu allò que vulgueu publicar o contarar-me directament, així cobrim tot l'espectre d'introversió/extroversió.

Amb amor i un poc col·locat.

L'amic invisible.